Cantata BWV 139
Wohl dem, der sich auf seinen Gott
Feliç aquell qui en el seu Déu s'abandona
4 - Ària [Baix]
Oboe d’amore, Violino, Corno
Das Unglück schlägt auf
allen Seiten
Per tot arreu la mala sort
m’estossa,
Um mich ein zentnerschweres
Band.
amb cadenes que
m’afeixuguen.
Doch plötzlich erscheinet
die helfende Hand.
Mes, de cop i volta, ve la
seva mà acollidora.
Mir scheint des Trostes
Licht von weiten;
De lluny, brilla la llum
del conhort per a mi:
Da lern ich erst, daß Gott
allein
Ès quan, he après de
seguida que només Déu,
Der
Menschen bester Freund muß sein.
vol ser dels homes el
millor amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada