divendres, 22 de febrer de 2008

De quan encara no hi havia Tele...


Ramon Berenguer I, i les comtesses

Elisabet, Blanca i Almodís.

(De “Els Castells Catalans i Catalunya medieval)

Els casaments tenien una gran importància en la política exterior dels comtes de Barcelona, orientada vers les terres occitanes, cap Aragó, o, més endavant, cap a la Mediterrània. Fins i tot veiem que alguns membres de l’alta noblesa catalana seguiren una política de matrimonis que coincidia amb els interessos generals del país (així, els Bas o els Montcada, mateix).

Al costat d’això, hom pot assenyalar el pes que tenien algunes comtesses en la política de diversos comtats catalans. De fet, a causa de l’existència de l’esponsalici (dot aportat per l’home) que rebien, les dones gaudien d’un poder notable i d’un prestigi que féu que sovint governessin el comtat, en esdevenir vídues, com fou el cas de la comtessa Ermessenda, l’àvia de Ramon Berenguer I.

Comtessa Elisabet, la primera muller de Ramon Berenguer I, morí 29 de juny de 1050 deixant al comte Ramon Berenguer I un fill, Pere Ramon, únic baró supervivent dels tres nascuts d’aquest matrimoni.

La viuditat de Ramon Berenguer va durar poc temps, puix que el 16 de març de 1051 ja era casat amb Blanca, el llinatge de la qual es desconeix. No sabem per quin motiu el sobirà repudià aquesta dona al cap de pocs mesos, per tornar-se a casar, amb Almodís, filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca (en el Llemosí), muller de Pere-Ramon, vescomte de Carcassona-Beziers. Aquest matrimoni del comte degué tenir lloc el 1052, puix que el febrer de 1053 ja havien nascut dos fills, Ramon i Berenguer, els quals eren bessons.

Almodís era una dona de gran personalitat... és també un exemple d'aquestes comteses del segle XI i constitueix un cas excepcional de casament per enamorament. Almodís ve néixer cap a l'any 1020, filla del comte de la Marca (a l'extrem septentrional d'Occitània). Quan tenia uns quinze anys, es casà amb Huc de Lusinhan, amb qui tingué un fill. La parella, però, es trencà aviat, amb l'excusa que eren parents, i, cap el 1040, Almodís es casà amb Ponç, comte de Tolosa. Tingueren tres fills i una filla i van conviure uns deu anys.

L'any 1053, però, la comtessa s'enamorà del comte de Barcelona i s'hi casà.

Ramon Berenguer I, fou excomunicat a causa d'aquest fet. Finalment, però, convenceren el papa que tant el comte tolosà com la comtessa eren parents propers, cosa que havia motivat la separació. Del 1058 fins el 1071, Almodís fou comtesa de Barcelona.

Aquesta bonica història acabà, però, tràgicament, amb l'assassinat, el 1071, d'Almodís per part del seu fillastre, Pere Ramon (fill i hereu, del matrimoni anterior de Ramon Berenguer amb Elisabet). Almodís morí en mans del fillastre, possiblement escanyada o apunyalada. Després és possible que Pere Ramon hagués fugit a Hispània. A cusa del crim comès hagué d'anar a lluitar contra l'Islam, on morí sense deixar descendència.

L'any 1076 morí Ramon Berenguer I. Deixà els seus territoris en condomini als seus fills haguts amb Almodís, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.

I aquí encara no acabaren els fets violents entorn de la comtessa Almodís. Ramon Berenguer II morí violentament en mans d'uns fidels del seu germà Berenguer Ramon II el qual quedà com a comte únic, tot i les sospites de la inducció de la mort del seu germà. Dagut a aquest fet luctuós ha passat a la història amb el sobrenom de "el Fratricida".

Aquesta història, ens ve a dir que la condició humana sempre ha esta igual i axí sembla que seguirà pels segles del segles...