dimarts, 19 de febrer de 2008

L'ESGLÉSIA VELLA


Com una nau ancorada, un derelicte,

feta de carreus de pedra mil·lenària,

la vella església rep l'esgarrinxada

d'aquell floc de llum, quan ja mor el dia.

Del cloquer fins la porta d'arcbotants florida

davallen fulgents esclats cadmi i rovell

que, dos altius xiprers amorosits pel vent

i un vitrall d'ogiva, fer-se seus voldrien.

Mentre redossats a l'arcada solella

s'apleguen feixucs els vells de la vila,

orfes d'afecció, com la gran baluerna.

Ells res en saben de la pruïja i afanys

D'aquells artífexs, que amb sublim mestria

Alçaren l'església ara fa set-cents anys.