Cantata BWV 88 (Recitatiu Soprano)
Què és el que et pot atemorir
en la teva travessia,
Oh cor meu! Si el mateix Déu
t’allarga la mà?
Amb aquest gest tan senzill
tota misèria es desfà
Perquè ell, per tu, serà
un potent escut i guia,
Quan t’arribi, el rancor, l’enveja,
el turment, i la fatiga
I pretenguin anar a la saga
i destorbar tot el què fas,
No deixis que un breu mal pas
et vingui a fer la guitza.
Els deures que ell ens ha posat
no són pas impossibles
Camina content, sempre endavant,
que al final veuràs
Que tot allò que t’ha turmentat tant,
esdevé alegria!
Text Anònim (Publicat per Druck Rudolstadt 1726).
Traducció: Antoni Sàbat I Aguilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada