Senyor, no siguis massa sever amb el teu servent!
Car no hi ha ningú prou just al davant teu.
Cantata BWV 105 – Cor inicial
Confia
El meu desconsol es perllonga
i em té robat l’assossec,
el meu calze amarg és a vessar de plors,
si no se’n va aquesta angoixa,
em farà tornar mesell.
i em té robat l’assossec,
el meu calze amarg és a vessar de plors,
si no se’n va aquesta angoixa,
em farà tornar mesell.
Les inquietuds dels malsons,
ofeguen el meu cor contret,
i canto complantes, plorós.
Altrament no, no ànima meva;
confia, amb tot i la teva dissort:
Déu, fàcilment, pot convertir
ofeguen el meu cor contret,
i canto complantes, plorós.
Altrament no, no ànima meva;
confia, amb tot i la teva dissort:
Déu, fàcilment, pot convertir
l’agre absenta, en el vi del goig,
i donar-te de gaudis, milers sens fi.
i donar-te de gaudis, milers sens fi.
Cantata BWV 13 – 4. Recitatiu (Soprano)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada