dijous, 17 d’abril de 2014

LA MÍSTICA DE LES CANTATES DE BACH



(Assaig poètic per Antoni Sàbat i Aguilera)
Senyor, no facis anar a judici el teu servent!
Car no hi ha ningú prou just davant teu.
                              Cantata BWV 105 – Cor inicial.



Ah, que fugissera…


Ah, que fugissera, que inútil,
és la vida dels humans!
Tal com la boira s’estén
i com es torna a  aixecar,
així és nostra vida, mireu!

Veloç com l’aigua al degotall,
s’esmuny la nostra existència.
El temps passa, les hores volen,
com les gotes que prest s’escolen,
en caure sens fre a l’estimball.

L’alegria esdevé tristesa
la bellesa com la flor es marceix,
la força més gran serà flaquesa,
la fortuna canvia amb el temps,
prompte s’obliden glòria i honor,
la ciència i les creacions de l’home,
per fi a la fossa es tornen pols.

 
La glòria i l’esplendor més alt,
per fi embolca la nit de la mort.
Fins i tot, qui s’enaltí com un déu,
no s’escapa de la pols i la cendra.
I quan sona l’hora darrera,
en què és sota terra colgat,
desfet el cossol de sa grandesa,
i esdevé per sempre oblidat.
Cantata BWV 26