Oh, cap ple de nafres i sang,
ple d’afronts, ple de punyides,
oh, cap per escarn, envoltat
ple d’afronts, ple de punyides,
oh, cap per escarn, envoltat
amb una corona d’espines,
oh cap ans de bellor, ornat
amb finor i glòria sens mida,
oh cap ans de bellor, ornat
amb finor i glòria sens mida,
però, ara
vilment ultratjat,
jo et rendeixo l’acollida!
jo et rendeixo l’acollida!
Tu incommensurable faç
la qual esglaiava i temien
els poders del món més grans,
com han gosat escopir-la;
Que empal·lidit t’has posat!
La llum dels teus ulls on mira,
la llum sens parió, d’abans,
que sens vergonya castiguen?
Que empal·lidit t’has posat!
La llum dels teus ulls on mira,
la llum sens parió, d’abans,
que sens vergonya castiguen?
El coral més famós de la Passió s.s. Mateu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada