Christian Friedrich Henrici (II)
(Picander)
En l’hora darrera, quan tot jo fremeixi,
i quan, de l’agonia amb la suor freda,
la meva persona esdevingui erta,
quan la meva llengua tan sols gemegui,
i aquest cor meu es vulgui fendre:
En tindré prou en saber per la Fe
que Jesús em fa companyia;
Ell que va anar al seu martiri serè,
em farà costat en aquesta aspra via,
i disposarà el meu repòs etern.
i quan, de l’agonia amb la suor freda,
la meva persona esdevingui erta,
quan la meva llengua tan sols gemegui,
i aquest cor meu es vulgui fendre:
En tindré prou en saber per la Fe
que Jesús em fa companyia;
Ell que va anar al seu martiri serè,
em farà costat en aquesta aspra via,
i disposarà el meu repòs etern.
*Cantata BWV 127
– 2 – Recitatiu(Tenor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada