(XII - final)
(Picander)
Oidà! Què bo un
cafè flairós,
més melós que mil petons,
més dolç que el
vi moscatell.
Cafè, cafè. que em fas delir,
doncs, si algú em vol fer feliç,
Ai sí, que em
faci un cafè!
BWV 211 – Cantata del Cafè – 4 –
Ària(Soprano)
Dóna’ns bonica,
molts plançons
que es facin grans de
seguida,
i que siguin ben bufons;
això és el què ella desitja,
i no cal dir-ho, el seu
espòs!
BWV 212- 18 – Ària (Soprano)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada