Si fa molt que no
veig el meu pastor
l’erm desolat em fa molta por;
mes, corro camí amb pas vacil·lant,
la meva boca cercant-lo, cridant,
i tu, Pastor meu, m’arrenques commòs,
un “Abba” fidel, en sentir els teus mots.
l’erm desolat em fa molta por;
mes, corro camí amb pas vacil·lant,
la meva boca cercant-lo, cridant,
i tu, Pastor meu, m’arrenques commòs,
un “Abba” fidel, en sentir els teus mots.
O sí, aquests mots nodreixen la meva ànima,
és un bàlsam pel meu pit,
la pastura, que és el meu delit,
té gust de cel, el que més m’agrada.
Oh bon pastor, ah!, arreplega,
la teva pobra i desvalguda ramada;
ah!, fes que aviat s’acabi la carrerada
i mena’ns fins a la teva cleda!
és un bàlsam pel meu pit,
la pastura, que és el meu delit,
té gust de cel, el que més m’agrada.
Oh bon pastor, ah!, arreplega,
la teva pobra i desvalguda ramada;
ah!, fes que aviat s’acabi la carrerada
i mena’ns fins a la teva cleda!
Cantata BWV 104 – 3 – Ària (Tenor)
I 4 – recitatiu (Baix)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada