Què és el que pot atemorir el teu pas per la vida,
O cor meu! Si el mateix Déu t’allarga la mà?
Amb aquest gest tan senzill tota misèria es desfà,
i ell podrà protegir-te i abrigar-te amb energia.
Si t’arriben el rancor, l’enveja, el turment, i la
fatiga
I pretenguin anar a la saga i destorbar tot el que
fas,
no deixis que un breu mal pas et vingui a fer la
guitza!
Els deures que ell ens ha posat no són pas massa
difícils
camina content, sempre endavant, que al final
veuràs,
que tot allò que t’ha turmentat tant, et donarà
profit!
* Cantata
BWV 88 – 6 – Recitatiu (Soprano)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada