Georg Christian
Lehms (I)
(1684 Liegnitz - Polònia – 1717 Leipzig)
El meu desconsol es perllonga
i em té robat l’assossec,
el meu calze amarg és a vessar de plors,
si no se’n va aquesta angoixa,
em farà tornar mesell.
i em té robat l’assossec,
el meu calze amarg és a vessar de plors,
si no se’n va aquesta angoixa,
em farà tornar mesell.
Les inquietuds dels malsons,
ofeguen el meu cor contret,
i canto complantes, plorós.
Altrament no, no ànima meva;
confia, amb tot i la teva dissort:
Déu, fàcilment, pot convertir
ofeguen el meu cor contret,
i canto complantes, plorós.
Altrament no, no ànima meva;
confia, amb tot i la teva dissort:
Déu, fàcilment, pot convertir
l’agre absenta, en el vi del goig,
i donar-te milers de gaudis, sens fi.
i donar-te milers de gaudis, sens fi.
Cantata BWV 13 – 4. Recitatiu (Soprano)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada