En la sang es rabeja el cor meu,
perquè la niada dels meus pecats
davant els sants ulls de Déu
m’han transmutat en un drac;
i la meva consciència sent turment,
car, no són sinó, els meus pecats,
botxins de l’infern.
Nit de vici detestable!
Tu, només tu,
en aquesta dissort m’has fet caure!
I tu, maleïda sement d’Adam,
m’has robat tota la pau de l’ànima,
i li has barrat el cel amb pany i clau!
Ai las, inaudit dolor!
El meu cor eixarreït
no el rellentirà mai més cap conhort,
i jo, davant d’ell, m’haig de sebollir;
els àngels m’amaguen el seu rostre, fins i tot.
BWV 199
– 1 – Recitatiu (Soprano)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada