Cantata BWV 8 - 5) Recitatiu Soprano
Queda’t, oh món! amb tot el
que em queda!
Agafa, també, la meva carn i la meva ossamenta,
accepta també la meva pobresa;
en tindré prou, si Déu amb la seva abundor,
m’acaramulla de suprema riquesa;
en tindré prou, si allà dalt sóc feliç i sortós.
Altrament, de què em sento hereu,
sinó de l’amor de pare del meu Déu?
Ell es renovella cada matí,
i de cap manera pot defallir.
Agafa, també, la meva carn i la meva ossamenta,
accepta també la meva pobresa;
en tindré prou, si Déu amb la seva abundor,
m’acaramulla de suprema riquesa;
en tindré prou, si allà dalt sóc feliç i sortós.
Altrament, de què em sento hereu,
sinó de l’amor de pare del meu Déu?
Ell es renovella cada matí,
i de cap manera pot defallir.
Anònim - trad. a. s. a.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada