diumenge, 4 de novembre de 2018

23è Diumenge després de la Trinitat


               Cantata BWV 139

Wohl dem, der sich auf seinen Gott
Feliç aquel qui en el seu Déu s’abandona


             4- Ària [Baix]
Oboe d’amore, violino, corno


Das Unglück schlägt auf allen Seiten
Per tot arreu la mala sort m’estossa,
Um mich ein zentnerschweres Band.
amb cadenes que m’afeixuguen.
Doch plötzlich erscheinet die helfende Hand.
Mes, de cop i volta, ve la seva mà acollidora.
Mir scheint des Trostes Licht von weiten;
De lluny, brilla la llum del conhort per a mi:
Da lern ich erst, daß Gott allein
és quan, he après de seguida que només Déu,
Der Menschen bester Freund muß sein.
vol ser dels homes el millor amic.