23è Diumenge després de la Trinitat

               Cantata BWV 139

Wohl dem, der sich auf seinen Gott

Feliç aquel qui en el seu Déu s’abandona

             4- Ària [Baix]

Oboe d’amore, violino, corno

Das Unglück schlägt auf allen Seiten

Per tot arreu la mala sort m’estossa,

Um mich ein zentnerschweres Band.

amb cadenes que m’afeixuguen.

Doch plötzlich erscheinet die helfende Hand.

Mes, de cop i volta, ve la seva mà acollidora.

Mir scheint des Trostes Licht von weiten;

De lluny, brilla la llum del conhort per a mi:

Da lern ich erst, daß Gott allein

és quan, he après de seguida que només Déu,

Der Menschen bester Freund muß sein.

vol ser dels homes el millor amic.