Cantata
BWV 18
Gleichwie der Regen und
Schnee
vom Himmel fällt
Així com la pluja i la neu
cauen del cel.
Flauto
I/II, Viola I-IV, Fagotto, Continuo
Tenor:
Senyor ací tens el meu
cor,
te l’obro en nom del meu Jesús;
perquè hi sembris la teva llavor,
com l’escampada en terra bona.
Déu meu, ací tens el meu cor:
Fes que fructifiqui i doni el cent per u.
O Senyor, ajuda’m!
te l’obro en nom del meu Jesús;
perquè hi sembris la teva llavor,
com l’escampada en terra bona.
Déu meu, ací tens el meu cor:
Fes que fructifiqui i doni el cent per u.
O Senyor, ajuda’m!
O Senyor, fes que
prosperi!
Cor:
Dóna’ns el teu Esperit i la força de la teva Paraula.
Escolta’ns, Senyor, Déu estimat!
Baix:
Sols defensa’ns, lleial
Pare, defensa’ns,
perquè ni jo, ni cap
altre cristià,
caigui en els paranys
del diable.
Doncs, tot el que ell
porta de cap
és robar-nos la teva
paraula,
i tota la nostra
felicitat.
Cor:
Que els nostres peus trepitgin Satanàs,
escolta’ns, Senyor, Déu estimat!
Tenor:
Ah! molts negaren la
teva Fe i Paraula,
i caigueren com fruita
podrida,
en acovardir-se quan
se’ls perseguia;
així s’esbalçaren a la
condemnació eterna,
tot, per fer-se enrere
d’una breu sofrença.
Cor:
I de la ira i la fúria dels turcs i del Papa,
dels assassinats i blasfèmies horroroses,
dóna’ns protecció com un pare;
escolta’ns, Senyor, Déu estimat!
dels assassinats i blasfèmies horroroses,
dóna’ns protecció com un pare;
escolta’ns, Senyor, Déu estimat!
Baix:
Altres, sols miren
d’omplir-se el pap;
mentre llurs ànimes, del tot, abandonen;
també Mammon*(el diable, príncep de la cobdícia)
mentre llurs ànimes, del tot, abandonen;
també Mammon*(el diable, príncep de la cobdícia)
s’ha fet amo de molts
cors:
així, la Paraula no pot assolir cap força;
i quantes ànimes no ha sotmès
així, la Paraula no pot assolir cap força;
i quantes ànimes no ha sotmès
el plaer luxuriós?
Tant les sedueix el món!
el món, que ells volen posar al lloc del cel,
del qual se n’allunyen cada vegada més.
Tant les sedueix el món!
el món, que ells volen posar al lloc del cel,
del qual se n’allunyen cada vegada més.
Cor:
Fes que tornin els seduïts
i els que van errats.
Escolta’ns, Senyor, Déu estimat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada