diumenge, 30 de març de 2008

L'APLEC


Xirois i matiners

surten en corriolada

seguint el senderol

que va a l’ermita blanca;

grimpant i fent tabola

emprenen la fontada,

porten tots els pertrets

com cal per la folgança:

graelles per a torrar

costelles a la brasa,

un conill escorxat,

salsirons i baldanes

i per mullar el bescoll

vi negre de garnatxa.

Cada any per primavera

vénen a la percaça

del favor de la Verge:

d’aquella imatge santa

que és fina i menudeta

i té un Nin a la falda.

Davant del camp obert

s’aplega una gentada

se senten sons de cobla

que criden a la dansa,

com una exhalació

tot s’omple de rotllanes.

S’aixeca un ventijol

barreig d’olors boscanes

amb la sentor flairosa

de xulles brasejades.

És l’hora d’entaular-se

Oidà! la barriscada!

que això de menjar i beure

no és bo deixar-ho enlaire.

Després del gran tiberi

els vells fan capcinades

ja que el millor païment

és fer el llevant de taula.

No dorm pas el jovent!

s’esvalota i s’empaita,

millor és tirar amoretes

a alguna gata maula.

Amics, cal plegar veles

que arriba l’hora baixa;

la Verge de l’ermita

ens doni un bon viatge.

Potser el Nin galanxó

està trist perquè marxen;

la Mare li deu dir:

no passis fill recança

tornaran l’any que ve

xirois i fent corriolada

tot seguint el senderol

d’aquesta ermita blanca.

Antoni Sàbat i Aguilera