Cantata profana BWV 202
5. Ària (S)
Quan l’aura de primavera
Amoixa els virats pradells,
S’hi acosta, Amor de puntetes,
Tot cercant-hi els seus joiells,
Çò és, hom diu pel què sembla,
Que un cor a un altre fa un bes.
Traducció al català d' Antoni Sàbat i Aguilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada