dissabte, 14 de gener de 2012

LES CANTATES PROFANES

15 DE GENER DE 2012

BWV 201 – Geshwinde, ihr wirbeinden Winde
(Der Streit Phoebus und Pan)

Correu rabents, vents brogents
(La juguesca entre Febus i Pan)

És evident que Bach aprofità aquesta cantata per expressar la seva opinió sobre la crítica musical del seu temps, i concretament per a ridiculitzar Johan Adolf Schiber, defensor de les noves teories estètiques, i per tant, detractor de la música de Bach. Segons l'antiga llegenda grega --narrada en la Metamorfosi d'Ovidi- Febus, que representa la tradició, i Pan les noves tendències, competeixen ; mentre que Tmolos dóna el vot per Febus per la seva harmoniosa interpretació, Midas prefereix Pan que ha interpretat una tosca tonada. Apolo, per a castigar la manca de discerniment de Midas li posa unes orelles de ruc.
Aquest és precisament el fragment que us convido escoltar: quan Mides diu "ambdues orelles me'n donen raó", se senten els violins imitant el brams d'un ruc. Bach també gaudia d'un fi sentit de l'humor...I jo em dic, a quants/tes "fans" dels músics d'avui, Apolo no els posaria unes orelles de ruc?



11. Ària Tenor (Rei Mides)
Violins I-II, Violoncel, Contrabaix i clave

Pan ist Meister, laßt ihn gehn!
Phoebus hat das Spiel verloren,
Denn nach meinen beiden Ohren
Singt er unvergleichlich schön.

Pan, no té retop, és el campió!
Febus ha perdut la juguesca,
Anbdues orelles me’n donen raó,
El seu cant és d’incomparable bellesa.

Antoni Sàbat i Aguilera