És cosa ben certa:
Ella em venia de cara
Tota pacient i soferta,
Amb el carret d'anar a plaça
A pas curt i sense pressa.
És viuda, tothom ho sap,
Per 'xò vesteix roba negra
Per 'xò no ensenya bonics
No gasta perfums, ni cremes.
Res de joiells, ni penjolls,
Sols dos botons d'atzabeja.
Porta als llavis el somriure
I els ulls plens de candidesa
Al rostre una pau serena
I cada galta una roella.
Porta al cor ple d'enyorança
I a l'ànima un nuu de tristesa.
No us penseu que sigui jove
Que és una jaia molt vella
Cinquanta anys aviat faria
De fer-li companyia al Pere.
Amb el carret d'anar a plaça
Fins el tros va fent tresquera
Vol anar com feia amb l'home
A sotjar quatre oliveres.
I a sopluig de la cabana
Potser es faci la minestra.
És tendre com una nina
La veig marxar, pobre vella,
Malgrat que el dol ja no es porta
Pel seu difunt té un respecte
Trobar-la m'ha tragirat
He vist un àngel, em deia;
No és pas radiant: és tot negre,
Malgrat li manquen les ales
Té un aleteig de tendresa,
No és un Serafí amb rulls d'or.
Ni porta nimbe a la testa.
Ni és com cap dels querubins
Del camaril de
Sí, de cert, he vist un àngel
Era una viuda velleta...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada