diumenge, 10 d’agost de 2008

Avui he vist un àngel!

És cosa ben certa:

Ella em venia de cara

Tota pacient i soferta,

Amb el carret d'anar a plaça

A pas curt i sense pressa.

És viuda, tothom ho sap,

Per 'xò vesteix roba negra

Per 'xò no ensenya bonics

No gasta perfums, ni cremes.

Res de joiells, ni penjolls,

Sols dos botons d'atzabeja.

Porta als llavis el somriure

I els ulls plens de candidesa

Al rostre una pau serena

I cada galta una roella.

Porta al cor ple d'enyorança

I a l'ànima un nuu de tristesa.

No us penseu que sigui jove

Que és una jaia molt vella

Cinquanta anys aviat faria

De fer-li companyia al Pere.

Amb el carret d'anar a plaça

Fins el tros va fent tresquera

Vol anar com feia amb l'home

A sotjar quatre oliveres.

I a sopluig de la cabana

Potser es faci la minestra.

És tendre com una nina

La veig marxar, pobre vella,

Malgrat que el dol ja no es porta

Pel seu difunt té un respecte

Trobar-la m'ha tragirat

He vist un àngel, em deia;

No és pas radiant: és tot negre,

Malgrat li manquen les ales

Té un aleteig de tendresa,

No és un Serafí amb rulls d'or.

Ni porta nimbe a la testa.

Ni és com cap dels querubins

Del camaril de la Verge.

Sí, de cert, he vist un àngel

Era una viuda velleta...!

Antoni Sàbat i Aguilera