La vida de J.S. Bach és exemplar. El seu anhel no va ser mai la glòria d'aquest món, ell va comprometre totes les seves capacitats en fer la feina ben feta, a desgrat de la incomprensió de molts dels seus superiors. Demanà justícia per a la realitat que emmordassava la música en el culte i reclamà la justa consideració a aquest treball infatigable. Va ser tant el seu compromís espiritual que una vegada digué:
"L'únic propòsit de la música és donar glòria a Déu i renovar l'Esperit; sense aquest propòsit, no és música verdadera, sinó un soroll discordant i diabòlic"
Aquests festivals d’estiu:
Quants de sorolls discordants i diabòlics, Déu meu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada