14 de novembre
24è diumenge després de la Trinitat
BWV 26 - Ach wie flüchtig, ach wie nichtig
Ah, que inútil, que fugisser.
8.- Recitatiu (Soprano)
Violoncel i orgue
Die höchste Herrlichkeit und Pracht
Umhüllt zuletzt des Todes Nacht.
Wer gleichsam als ein Gott gesessen,
Entgeht dem Staub und Asche nicht,
Und wenn die letzte Stunde schläget,
Daß man ihn zu der Erde träget,
Und seiner Hoheit Grund zerbricht,
Wird seiner ganz vergessen.
La vanitat i l’opulència
A la fi les atrapa la mort.
Fins i tot, qui s’enaltí com un déu,
No s’escapa de la pols i la cendra.
I quan sona l’hora darrera,
En què és sota terra colgat ,
Es desfà el cossol de sa grandesa,
I esdevé per sempre oblidat.
Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada