dissabte, 13 de novembre de 2010

LA CANTATA DEL DIUMENGE

14 de novembre

24è diumenge després de la Trinitat

BWV 26 - Ach wie flüchtig, ach wie nichtig

Ah, que inútil, que fugisser.

8.- Recitatiu (Soprano)

Violoncel i orgue

Die höchste Herrlichkeit und Pracht

Umhüllt zuletzt des Todes Nacht.

Wer gleichsam als ein Gott gesessen,

Entgeht dem Staub und Asche nicht,

Und wenn die letzte Stunde schläget,

Daß man ihn zu der Erde träget,

Und seiner Hoheit Grund zerbricht,

Wird seiner ganz vergessen.

La vanitat i l’opulència

A la fi les atrapa la mort.

Fins i tot, qui s’enaltí com un déu,

No s’escapa de la pols i la cendra.

I quan sona l’hora darrera,

En què és sota terra colgat ,

Es desfà el cossol de sa grandesa,

I esdevé per sempre oblidat.

Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera