diumenge, 11 de març de 2012

LES CANTATES PROFANES

11 de març de 2012

BWV 211 – Schweigt stille, plaudert nicht

(Kaffe-Kantate)

Silenci, prou xerrameca.

L’estiu de l’any 1734 (com a més tardar) Bach va oferir aquesta obra jocosa amb el seu “Collegium Musicum” en el jardí de la cafeteria Zimmerman, a Leipzig. Janet Perry, Sopran (Isabeló)
Robert Holl, Bass (Don Sever)Peter Schreier(Narrador)Concentus Musicus Wien Nikolaus Harnoncourt (ja fa uns quants anys!) ens oferia aquesta versió que és la que ens dóna una idea de com devia ser la primera en aquell famós cafè de Leipzig.

Cantata del Cafè (I)

1. Recitatiu (Tenor)

Erzäler

Schweigt stille, plaudert nicht

Und höret, was itzund geschicht:

Da kömmt Herr Schlendrian

Mit seiner Tochter Liesgen her,

Er brummt ja wie ein Zeidelbär;

Hört selber, was sie ihm getan!

Narrador

Silenci, prou xerrameca

i escolteu què està passant:

Ací arriba Don Sever

amb la Isabeló sa filleta,

ell crida i perd els estreps;

mireu què ha fet la noieta!

2. Ària (Baix)

Schlendrian

Hat man nicht mit seinen Kindern

Hunderttausend Hudelei!

Was ich immer alle Tage

Meiner Tochter Liesgen sage,

Gehet ohne Frucht vorbei.

Don Sever

Què passa amb els nostres fills

que donen tants maldecaps!

Faig sempre el mateix sermó

a la meva Isabeló

mes, gasto saliva en va.

3. Recitatiu (Baix, Soprano)

Schlendrian

Du böses Kind, du loses Mädchen,

Ach! wenn erlang ich meinen Zweck:

Tu mir den Coffee weg!

Liesgen

Herr Vater, seid doch nicht so scharf!

Wenn ich des Tages nicht dreimal

Mein Schälchen Coffee trinken darf,

So werd ich ja zu meiner Qual

Wie ein verdorrtes Ziegenbrätchen.

Don Sever

Indòcil criatura, filla rebel,

ah, perquè no em vols fer cas,

i et treus del cap el cafè!

Isabeló

Pare meu! no sigueu rigorós,

que si només tres cops al dia

no em puc fer el meu cafetó

potser em quedaré eixarreïda

com un tall socarrat de moltó.

4. Ària (Soprano)

Liesgen

Ei! wie schmeckt der Coffee süße,

Lieblicher als tausend Küsse,

Milder als Muskatenwein.

Coffee, Coffee muß ich haben,

Und wenn jemand mich will laben,

Ach, so schenkt mir Coffee ein!

Isabeló

Oidà! Què bo un cafè flairós,

més melós que mil petons,

més dolç que el vi moscatell.

Cafè, cafè. que em fas delir,

doncs, si algú em vol fer feliç,

ai sí, que em faci un cafè!

Traducció: Antoni Sàbat i Aguilera

(seguirà)